José Páez del Nogal

José Páez del Nogal

Traços i alfabet en l’obra de José Páez del Nogal

Per José Napoleón Oropeza

Entre els dibuixants que van sorgir en el nostre país en la dècada dels anys setanta, creant el que, llavors, la crítica especialitzada va anomenar “el boom del dibuix” a Veneçuela, la figura i el nom de José Páez del Nogal s’ha mantingut com un dels artistes més excel·lents del nostre país. Amb una obra formalment impecable que inventa el real a partir d’un punt de vista abstracte, afermat en la indagació de la taca, la ratlla i plànols suggeridors de volums en constant ebullició. Assoleix, de manera magistral, un univers únic i, alhora, ric en ambigüitats i en suggeriments.

Després d’haver realitzat innombrables exposicions dintre i fora del nostre país, l’artista ens ofereix bona part de les seves troballes en els últims anys, una obra que, fundada en el grafisme, en el gestual, com vehicle expressiu, crea un alfabet únic: un univers on la ratlla, els volums virtuals fonamentats per uns plànols de color, en permanent flotació i transmutació, suggereixen una “altra” manera d’intuir i d’explicar el món real.

Dic món real perquè les seves obres poden ser admirades com a paisatges de la interioritat, en els quals s’estableix un diàleg entre la pintura i el dibuix, com a llenguatges expressius. Tot això, a partir de la transmutació de les porositats i qualitats dels suports, paper o tela, amb els materials diversos empleats per Páez del Nogal en la creació dels seus universos, dels seus “paisatges”, el grafit, la pintura industrial, el gouache i, molt especialment, el pastel-oli. Aquests materials es lliguen, es trenen i destrenen en un ordit on resulta possible, finalment, a l’espectador, atalaiar transparències, empremtes tàctils i una cal·ligrafia dotada de sentit plàstic ric en ambigüitats, en transparències summament subtils i poètiques.

L’espectador que decideixi “explorar” aquests paisatges assolirà intuir que, en els seus dibuixos, l’experiència formal es resol a través del grossor de la línia. L’artista executa un desplaçament, ràpid, d’acord amb el traç veloç, incisiu, tot i que, de vegades, intervinguin els elements atzarosos com el degoteig. En les seves pintures, el color brutal, el color pur, estableix volums al costat de suports gràfics, signes que semblen conformar un alfabet, grums que inciten a la comunicació tàctil. Aquests grums produeixen, al costat de la transparència com ordit d’espai, la idea o imatge d’un eix multiplicador transformat en signe, en escriptura, en jeroglífic.

Entrar en contacte amb els dibuixos i pintures de José Páez del Nogal suposa, com ho expressa el propi artista, una fórmula de vida parafrasejant al gran poeta del dadaisme Tristan Tzara. La vida que ens brinda la seva obra ens permet el plaer de trobar i gaudir d’una realitat “altra”, enlluernadora, en la qual desapareixen les idees preestablertes al submergir als espectadors en un univers en permanent ebullició de ratlles, punts, colors. Quan participem d’aquesta aventura única “d’escoltar” el fluir de ratlles, punts i plans de color en dibuixos i pintures d’aquest gran artista, comprenem que, tant la creació com el gaudi d’una obra d’art, serà, sempre, un ritu agradable, una forma d’estar en una “altra” vida, en un sol instant, per a sempre.

Obres


José Páez del Nogal: La conversió estètica del gest abstracte

Per Gabino Matos

Potser la virtut més rellevant de l’obra plàstica de José Paez del Nogal sigui la seva capacitat per fer-nos entendre la perfecta integració col·lectiva que es dóna entre la noció de d’abstracte i la vivència de d’expressiu. L’abstracció de la forma i l’expressivitat del gest es fonen en una perceptiva on dibuix i pintura queden fusionats en un resultat plàstic que difícilment queda distret. Obres que definitivament demostren que no hi ha diferència entre pintura i dibuix: només són convencions conceptuals de més utilitat en la teoria que en la pràctica.

Dibuixos i pintures s’identifiquen en l’emanació d’una energia vital pròpia sense més compromís que testimoniar la intenció del seu autor: evidenciar la vitalitat d’un actiu creatiu de gestos contundents, ràpid cromatisme i efectes inacabats. Gestos cal·ligràfics plens de gosadia i vitalitat que deixen constància de l’impuls acte de pintar. Les línies es converteixen en una sort d’element unificador, que a manera d’una escriptura compulsiva de significats possibles, esquincen amb rapidesa i decisió el fons de grans plànols de colors vibrants. La il·lusió d’un desconcert interior contrasta amb la solemnitat de serens plànols de color intens.

Les obres es desentenen d’esbossos previs o esquemes compositius convencionals. La seva configuració es compromet més aviat amb la interacció vivaç i creativa entre idea i gest, entre moviment i color, entre acció i passió. El llenguatge plàstic de Páez del Nogal es resol amb elements automàtics i irracionals que, paradoxalment, condueixen a una proposta estètica coherent i autèntica. Una obra profundament intuïtiva, gairebé brutal, d’intensa vitalitat. Aprofita el color en les seves possibilitats de violència però alhora convertint-lo en un crit poètic de traços vigorosos.

En el fons de cada obra s’alternen grans plànols de color intens: negres, vermells, grocs… sobre els quals s’inscriuen línies contrastants, que a maneres d’incisos o ferides calculades, trenquen la planimetria cromàtica del fons alhora que li donen sentit de dinamisme i seqüencialitat al conjunt. Són pintura-pintura compromeses amb la potencialitat expressiva del color per si mateix. No hi ha referències a motius de la realitat. Només el color s’erigeix com figura i fons, motiu i tema, text i pretext, per a oferir-nos una particular reinvenció de l’abstraccionisme pictòric. La pintura i el dibuix de Páez del Nogal testimonien una escriptura espontània, ràpida i immediata que ens recorda la pintura japonesa on el traç expressiu del pinzell es fa natural element de comunicació. Un traç que no significa però sí diu.

L’aparenta senzillesa configurativa de cada obra oculta una atenta reflexió que defineix l’equilibri intuïtiu entre plànols i línies, fons i figura. Àdhuc en les obres resoltes amb negre només, el pes visual del seu to fosc s’alleugereix amb una vigorosa cal·ligrafia que subratlla la literària configuració de l’obra. En cada quadre s’adverteix un rigor evident conjuminat a una sort d’automatisme psíquic que deixa de costat els clàssics principis del dibuix i els convencionalismes de la tècnica pictòrica.

Els dibuixos són evidències d’exploració i explotació que Páez del Nogal fa de les possibilitats de la línia en si mateixa. Són exercicis de pura visibilitat. Traços contundents donen mobilitat i llibertat als plànols intencionals de color alhora que incorporen al conjunt el color i teixidura natural del suport. Pintures i dibuixos són evidents testimonis de d’enèrgic procés creador i de la segura manipulació de mitjans i materials que caracteritzen l’estètica de Páez del Nogal.

L’essencialisme de les figures, la contundència expressiva del traç i els vibrants plànols cromàtics s’imposen com a qualitats definitòries de la proposta plàstica de José Páez del Nogal. Definitivament explota al màxim el dinamisme expressiu de la línia i la converteix en vehicle expressiu per a testimoniar la vitalitat i contundència del inconfusible estil d’aquest destacat artista veneçolà que ha sabut reescriure la gramàtica de l’abstraccionisme pictòric, des d’una necessitat vital que, definitivament, penetra pels ulls i per la pell.


Exposicions

Exposicions individuals i col·lectives des de 1968.

Distincions

2008
Premi Braulio Salazar. 64 Bienal Arturo Michelena Ateneo de Valencia

1998
Menció honorífica, V Centenario del Descubrimiento de Venezuela, Museo de la Ciudad Bolivar, en la Casa del Correo del Orinoco.

1990
Primer Premi Dibuix. XV Salón Nacional de Artes Aragua.

1989
Premi Arturo Michelena, XLVII Salón Michelena, Ateneo de Valencia.

1988
Primer Premi Dibuix Luis Eduardo Chávez, XVLI Salón Michelena, Ateneo de Valencia.

1986
Premi de Dibuix, Centro de Arte Contemporáneo III Bienal de Dibujo, Museu de Arte La Rinconada, Caracas.
Premi de Dibuix Armando Reveron, XLIV Salón de Artes Visuales Arturo Michelena Ateneo de Valencia.
Premi de Pintura, XI Salón de Arte Aragua, Museo de Arte Maracay.

Representat en las col·leccions de:

– Galería de Arte Nacional. Caracas, Veneçuela.
– Museo de Artes Visuales Alejandro Otero. Caracas, Veneçuela.
– Fundación Museo Arturo Michelena. Caracas, Veneçuela.
– Museo de Arte de Maracay. Veneçuela. – Museo de Arte Contemporáneo Francisco Narváez. Porlamar, Veneçuela.
– Museo de Ciudad Bolívar, Casa del Correo del Orinoco. Veneçuela.
– Consejo Nacional de la Cultura. Caracas, Veneçuela.
– Fundación para la Cultura y las Artes del Distrito Federal. Caracas, Veneçuela.
– Ateneo de Valencia. Veneçuela.
– Museo de la Universidad Simon Bolívar. Caracas, Veneçuela.
– Universidad Nacional Abierta. Caracas, Veneçuela.
– Ministerio de Relaciones Exteriores. Consolat de Veneçuela en Nova York.
– Fundación Polar. Caracas, Veneçuela.
– Banco Caracas. Veneçuela.
– Banco Mercantil. Caracas, Veneçuela.
– Banco Mercantil. Miami, Estats Units.
– Banco Provincial. Caracas, Veneçuela.
– Protinal, C.A. Valencia, Veneçuela.
– Pinacoteca Seguros Carabobo
– Dirección de Cultura de la Universidad Central de Venezuela. Caracas, Venezuela.
– Shell. Caracas, Venezuela.
– Dirección de Cultura de la Universidad de Carabobo. Valencioa, Venezuela.
– Fundación Banco Industrial de Venezuela. Caracas, Venezuela.
– En col·leccions privades nacionals i internacionals.

Related Projects