Notícies

10/07/2007
  •  
  •  

Josep Guixà: De màgia, de portes…

Espai Cultural Francolí
Del 10 a 24 de juliol del 2007

teresarius: promotors d’art en col·laboració amb la comissaria d’art Marcenia Baqués organitzen a l’Espai Cultural Francolí de Barcelona una exposició del reconegut artista català Josep Guixà.

En pocs anys s’han presentat diverses exposicions individuals de l’artista català Josep Guixà, mestre de mestres quant a estructures i materials es refereix. No en va tota la seva experiència en el camp professional de la construcció l’ha alternat amb una fèrria disciplina en la investigació i creació de textures, consistències, traços, colors, espais i suports, que han aportat, a la seva creació artística una plasticitat i originalitat excepcionals. La seva densa i llarga trajectòria en aquest meravellós ofici espiritual li ha valgut reconeixements de crítics i públic.

Sobre les seves “construccions”, tal com assenyalava Arnau Puig sobre la sèrie dedicada a Gaudí, Guixà ens restitueix la grandiosa obra de l’arquitecte a través d’uns complexos matèrics hàbilment construïts, amb forta textura i lluminositat, que no intenten copiar a Gaudí sinó fer-nos-ho sentir en altres.

Fade or places bar. “Amb Gaudí, Guixà ens va sorprendre amb detalls de la Pedrera i del Parc Güell, de la Sagrada Família i de la Casa Batlló. Detalls que gràcies a la seva màgica paleta ha pogut recrear com a investigació i homenatge, sense pretendre apropiar-se d’una realitat total que el transcendeix. D’aquí la seva particularitat.

Seguint amb aquesta línia del detall, Guixà ens presenta en aquesta ocasió un tema que ufanosament ens ve recreant des de fa algun temps: una sort de façanes, portes, finestres, balcons, alguns emmarcats (mai millor , als seus propis paisatges rurals, les característiques primordials del qual són aquesta voluptuositat matèrica i consistent de la que parlàvem anteriorment. Realitat intensa, de vegades descolorida i enderrocada gairebé misteriosa i lúgubre en altres, on el pas del temps es pot tocar amb l’alè i la mirada. Llavors la realitat evoca nostres velles construccions, les d’antany, les del poble, les de la vella casa o carrer, fins i tot les de l’ànima… Aquelles que es perpetuen com a muts testimonis dels avatars de la nostra existència. Entrades o sortides (segons es vegin), que sempre tancades amaguen “esdeveniments” íntims, particulars, personals, sagrats. Cada una d’aquestes “obertures” impossibles, contenen la màgia del desconegut. Guixà ho aconsegueix. Us convidem a “tafanejar” entre les seves denses escletxes.

Barcelona, Juny de 2007. Marcenia Baqués